Entrevista "No perdis el Nord" a Arnau Llobet Gelabert

Com et despertes?

Em desperto molt energètic, normalment sóc més diürn que nocturn i el que faig és rentar-me la cara, anar al lavabo i esmorzar. El pare normalment ja ha preparat el suc de taronja, el pa torrat i el pa amb tomàquet i bé… a observar una mica el dia que hi haurà.

 

Com eres als 14 anys?

Molt mogut…. no gaire bon estudiant, però molt fanàtic dels animals, també de l'esport. Després al cap d'un any vaig començar a fumar, però bé era molt amant de l'esport, de la natura... i vivia a Farrera en aquella època. Era molt passional, una persona bastant passional.

I a l'escola... no era gaire bon alumne, més o menys bon company, però també amb algun conflicte amb la gent d'aquí per la meva manera de ser... Conflictes com… que tenien a veure amb ser més obert o més tancat, una mica… Al principi em va costar una mica, va ser gràcies a l'Àlex Jaeschke  que va ser el primer que va venir i em va dir: "vine, que et presento els amics" (això en arribar a Sort entre els 13 i els 14 anys). Va ser... va ser una mica xocant... la manera de ser, una mica, d'ells i la meva.

Jo vaig nèixer aquí, vaig ser-hi fins als tres anys i mig i vaig tornar als nou. I dels 9 fins als 17, que després vaig tornar a baixar, va ser una mica… això, adaptant-me a la manera de viure d'aquí. Farrera era una mica com una bombolla aïllada del Pallars. Sí que hi havia l'Open, que era pastor, però no sé.... maneres diferents de ser. Després, el Pallars s'ha obert molt, amb la gent dels cursos d'esports d'aventura, del món del ràfting també i gent de fora, de Llatinoamèrica... Però bé, al principi sí que va ser una mica "dur", entre cometes ; )

 

I què n'ha quedat d'aquell dels 14 anys? 

Segueixo sent bastant passional amb la majoria de coses que faig, gaudeixo molt de la naturalesa de l'entorn de Farrera. Em veig poc amb els amics de l'institut de de Sort, m’hi veig molt poc.... Potser una mica més seriós… [riu] veus, aquesta no m'agrada… 

 

Què et mou? 

Potser la primera motivació, de manera molt general, és la “creació” des de molts aspectes diferents. Per exemple, “creació” a la cuina, m'agrada molt menjar, m'agrada molt cuinar, i m'agrada molt jugar amb els aliments. I m'agrada molt cuidar també la gent. M'agrada fer això, àpats que poden ser molt senzills però que siguin molt gustosos. I això em dóna molta vitalitat. 

I també crear a nivell més artístic, o en la vessant més plàstica…. i últimament jugant amb materials diversos on el resultat final podria ser més escultura potser. 

La fotografia m'agrada molt també. Capturar imatges en moments que veus aquí dalt... a tot arreu, però aquí dalt hi ha llums, detalls... Com avui que és un dia de borrufa i hi ha molts detalls: les diferents capes de la borrufa quan vénen amb el vent, el primer detall dels flocs passant…. O ara que comença la primavera, els arbres florits que just puntegen... La natura és una altra cosa que em fascina. Veig moltes imatges boniques i m'agrada capturar-les. D'esport no en faig gaire, però m'agrada molt. Sobretot perdre'm per la muntanya, en espais naturals evidentment, sempre. I després també em mou... els conflictes del món, en molts aspectes. Com poder canviar una mica dintre del món on vivim, un estil de vida més adequat a la meva manera de ser… doncs potser viure a prop de la naturalesa, poder tenir hort i collir-te les teves pròpies verdures…. és una part important de mi també. 

I la política també una mica, tot i que mai no he estat en cap partit ni assemblea... 

 

 

Quines persones t'inspiren o t'han inspirat?

Podria concretar persones, però potser parlaré més en general de quin tipus de persones m’inspiren, perquè hi ha moltes persones que sempre m’inspiren. Suposo que és una cosa que a tots ens passa… Artistes, per exemple, que amb la seva obra expliquen problemes o coses que passen al món… sempre m’ha inspirat la crítica artística. 

També la gent que sap estimar, potser podríem dir que té com a pilar l’amor en general, m’inspira molt perquè m’hi sento molt confortable i sempre molt acceptat amb les diferències…. Bàsicament aquest tipus de persones són les que m’inspiren. Algun exemple concret molt proper seria la mare, que és una persona així... que sap estimar. I realment te’n podria dir molts, però més que noms, és per tipus de persones.

 

Pensa en un fet que ha marcat un abans i un després a la teva vida...

Un fet que considero potser important és el fet de marxar del Pallars als 17 anys, que te’n vas a la ciutat i trobes molta varietat de gent, moltes tribus urbanes diferents i et pots sentir més identificat amb alguna, no? Axò és una cosa que és guapa de viure…. Conèixer com es viu allà i marxar a la ciutat també ho és. El fet de marxar de Farrera (primer als 3 anys i després als 17) m’ha marcat molt, de diferenta manera... per a coses molt positivament i per a altres no tant... com per exemple allunyar-te del teu entorn, on tens les arrels potser més profundes. I després quan vaig tornar aquí al 2010, el fet de treballar a la cuina del Centre...

A mi m’agradava cuinar,  però no era cuiner. Havia treballat en algun restaurant, però no ho vivia apassionadament com quan vaig tornar aquí. I sí que ha estat un punt important en la meva vida, perquè també m’ha permès ser creatiu en els aspectes que deia abans: tant a la cuina con al taller. Era al matí taller i a la tarda, cuina. Aquest fet fa que et sentis molt ple en el meu esquema de ple. Al final la taula i la cuina, i de vegades... (no molt sovint, depèn) també el llit, són els llocs més càlids de la casa, no? La cuina i la taula és on al final passes molt temps... I això, el fet de treballar a la cuina, aquí al Centre, m’ha marcat molt. En una cuina, que no és el ritme trepidant d’un restaurant… sinó que pots tractar amb amor… tot, des del producte fins a la persona o client… que acaba sent amic també.

 

Quins projectes tens?

El projecte més a curt termini és anar a Grècia, a fer de voluntari. Hi vaig el dia 10 de maig, volo fins a Tessalònica, i vaig al camp de refugiats d’Idomeni, que ara mateix és un dels camps que en té més… Projectes també més o menys pròxims... anar a ajudar al meu germà a Suècia. I una idea que tenim, per compartir entre els dos, és fer un taller conjunt.  Ajuntar esforços i fer un espai on es puguin treballar diversos materials: ferro, fusta… I en un futur una mica més llunyà, m’agradaria muntar un foodtruck. Amb un amic tenim la idea de muntar un foodtruck i viatjar-hi; i conèixer gent, nous llocs, també nous menjars, noves maneres de cuinar, … Potser hauré de muntar-m’ho d’alguna manera per estar potser mig any a Suècia i, perquè no, mig any al Pallars. Bé, si pogués ser aquí a Farrera seria fantàstic, però... aquí a Farrera està tot molt car i és difícil tenir-hi un espai propi. També un projecte que hi ha amb uns quants amics és poder viure aquí en comunitat, no? i a veure si ho tirem endavant també... I després, si puc guanyar-me la vida potser a Suècia i aquí estar potser més.. fent horts… Ho hauré de mirar…. Són fronts que tinc oberts i a veure si poden quallar entre tots. Però bé, no és fàcil, no...

 

Digues una cosa que canviaries de tu... 

Una cosa que canviaria de mi, potser és… els nervis, la pressió que sento en exposar-me en públic... És una cosa que em costa bastant. I és una mica contradictori perquè jo de manera de ser, sóc obert, sóc una persona que expressa els sentiments... però sí, hi ha moments que em tensa d’una manera brutal i m’ho haig de treballar bastant això…

 

I dels altres?

I després una cosa que canviaria dels altres... o a molta gent, potser és el fet de… (si sembla molt un tòpic, no?) però... l’amor una mica per sobre de tot. És una cosa que crec que en la societat on vivim, ens aniria molt bé sentir amor simplement pel fet de ser persones, animals… Amor a la vida una mica.. i jo crec que la gent se sentiria més satisfeta, no? El fet de poder estimar la gent que et passa pel costat, l’animal, el que sigui, no? L’entorn… L’amor, sí.

 

A quina hora te'n vas a dormir?

Me’n vaig a dormir… una mitjana de la setmana podria ser…(molt clàssic em sembla) cap a les 12h. [riu] Aquí a Farrera no hi ha massa vida nocturna. Si hi hagués una mica més de vida nocturna una mica més a prop... potser la mitjana canviaria, però aquí a Farrera es tracta més d’aprofitar la llum i… sí, cap a les 12h.