Entrevista "No perdis el Nord" a Anna Vidal

Explica com et despertes?

Amb el despertador. Llavors fai el ronso una mica durant cinc o deu minuts o un quart, depèn del dia i de la pressa que tinga a llevar-me, i després em desperto. 

 

Com eres als 14 anys?

Jo penso que no he canviat massa dels 14 anys cap a ara. Hi ha certes coses que potser m'han fet canviar però crec que sóc bastant igual que aleshores. Sempre he sigut una mica tímida, m'ha costat molt el fet de tractar amb la gent i de parlar en lloc públics. És una cosa que hai de millorar. 

Amb 14 anys em dedicava a estudiar perquè és el que tocave però el temps lliure sempre l'hai passat aquí o al camp o pel Pallars, perquè m'agrada el lloc on estic i el que faig. 

Potser als 14 anys pensava que acabaria marxant a fora a estudiar i que m'hi quedaria. Però al llarg dels anys hai decidit que on volia estar era aquí a Vilamur, al Pallars, i fer la feina de ramadera que és el que m'agrade.

 

I què n’ha quedat? 

No sé... tot.És molt difícil respondre a això... Què n'ha quedat? Doncs potser les ganes de fer coses que encara les tinc i intentar millorar i tenir il·lusió cada dia per seguir endavant amb els projectes i les coses que van sorgint.  

 

Què et mou?

El moment del dia que més disfruto és quan et lleves, surts de casa, dones un tomb per anar a veure el bestiar, i veus que tot va bé; això m'omple. 

També em motiva anar millorant amb el que faig dia a dia i mantenir el contacte amb la família i els amics que tinc. El que més m'omple és que faig una feina a l'aire lliure, que disfrutes del paisatge, de la terra on vius i on estàs, que no estàs tancat en quatre parets durant vuit hores, i tens uns horaris més o menos flexibles que et pots anar adaptant; i això m'agrade

 

Quines persones t’inspiren i per què?

Els pares, perquè veus que ells han fet aquesta feina i l'han fet amb il·lusió sempre i ho han intentat tirar endavant, i intenten que tu també te'n surtis, t'ajuden en el dia a dia amb la seva experiència i amb les seves ganes de fer, que ells han tingut; t'ho intenten transmetre perquè tu puguis continuar la ramaderia i les activitats que ells feien. 

El tret que més m'agrada d'ells és les ganes que tenen de fer el que fan però sempre intentant millorar cada dia, conèixer coses, sortir d'aquí, mirar el que es fa en altres puestos, per tu poder tirar endavant la teva activitat.

Pensa en un fet que ha marcat un abans i un després en la teva vida. I, d’això, que n’has tret?

A mi el fet d'haver sortit fora m'ha fet tenir ganes de tornar a quedar-me aquí, i ho he pogut triar i ho he pogut fer. Penso que és bo sortir d'aquí dalt a conèixer altres coses, altra gent, altres cultures, independentment de que tu et vulguis quedar. Bé, potser estic donant una visió d'una persona que ja sempre ha estat aquí i no té ganes de sortir a fora. Però jo crec que també és necessari sortir, conèixer gent nova, veure el que es fa.  

 

Quins projectes tens?

Intentar tirar endavant l'explotació familiar i viure aquí al Pallars. 

 

Digues una cosa que canviaries de tu...

No ser tan vergonyosa, en moltes coses i a l'hora d'anar pel món. 

 

I dels altres? 

Que la gent no es mirés tant a ell mateix, m'incloc a jo també, col·laborar més els uns amb els altres, perquè també estem en un puesto que som els que som i necessitem l'ajuda de tots els que som per poder viure. I a vegades l'egoisme d'un mateix fa que un tiri per una banda i l'altre per l'altra, i jo crec que, si anessom tots més units a tirar les coses endavant conjuntament, ens aniria millor a tots.

 

A quina hora te’n vas a dormir?

Depèn del dia, entre onze i dotze. Hi ha dies que potser estàs més cansada i potser són les deu i mitja.