Retorn al passat?

Retorn al passat?

1933-2016

 

L’any 1933, Hitler va pujar al poder  a Alemanya. Mussolini ja feia dies que havia organitzat la “Marxa sobre Roma” i havia esdevingut Duce. Durant la Segona Guerra Mundial, el feixisme s’estenia com una taca d’oli a Europa. De la Península Ibèrica als Balcans De Franco a Salazar. De Hitler a Mussolini.

Com va poder un moviment autoritari, racista, opressor, que creia amb la força com a mètode d’acció i  antidemocràtic  tenir tant poder? Ben fàcil: la crisi i la por.

Després de la Primera Guerra Mundial i el Crack del 1929, el món estava en una greu crisi econòmica i social. El feixisme es va aprofitar de la situació, i així va esdevenir una “opció” política majoritària. (Opció entre cometes perquè en una dictadura feixista no hi ha massa opció política: o feixisme o cap a la paret per ser afusellat o, si hi ha sort,  l’exili).

Avui dia encara ens queden reminiscències d’aquell passat fosc: l’anomenada ultradreta i el neofeixisme. Molts cops, aquests moviments polítics queden emmascarats per una cara bonica que sap parlar bé. Això ho podem veure avui dia.

Les polítiques ultraconservadores i les tanques als immigrants són dos exemples d’aquest fet. A França, cada dia creix més el Front Popular, un partit d’ultradreta.  A Grècia, Alba Daurada és la tercera força parlamentària a les eleccions nacionals i a les europees. Alba Daurada ha elogiat molts cops  l’Alemanya Nazi i IoannisMetaxás, dictador feixista grec que va governar el país des del 1936 al 1941.

També avui dia estem passant una crisi. Una d’econòmica imolt dura. Gent desnonada, sense recursos, en situació de pobresa energètica...

Hem de vigilar amb el que votem, el feixisme no és mort. No morirà mai. L’ésser humà no es mereix ser controlat per ningú. Fora l’autoritarisme! Fora l’ ultranacionalisme! Tots ens mereixem ser lliures.

Informa: Bernat Fernàndez CastellvíRetorn al passat?

.